El festival

1. La programació internacional

Temporada Alta s'ha caracteritzat des de fa anys per ser la porta d'entrada a Catalunya i a la resta de l'estat de les darreres produccions estrangeres i això amb el doble objectiu de fer que el públic català estigui al dia dels nous corrents escènics internacionals i també d'ajudar a posar Catalunya en el mapa de l'escena internacional. Aquest any al festival hi haurà 28 espectacles de fora del nostre país, 7 de la resta d'Espanya i 21 de fora de l'Estat.

TEATRE-DANSA-CIRC

La programació internacional de teatre, de dansa i de circ, és un dels eixos bàsics del festival i, com en els darrers anys, Temporada Alta inclou tant els nous muntatges de directors que ja han passat pel festival com d'altres que hi vénen per primera vegada, amb la qual cosa pretenem que el públic i els creadors del nostre país estiguin sempre al dia de les noves propostes que sorgeixen a l'escena internacional. Alguns dels artistes estrangers més significatius que vindran a Girona i a Salt aquesta tardor són:

• Krystian Lupa és de ben segur un dels dos o tres millors directors del món i és alhora un creador de referència per al festival (el director estranger que més vegades hi ha vingut, 6!). Enguany ens presentarà Waiting Room.0, una adaptació lliure de la novel·la The human circle 3.1 de Lars Noren, en la qual Lupa treballa amb un ampli grup de joves actors.
• Oskaras Korsunovas és el gran director lituà que amb aquesta Miranda, una adaptació de La Tempesta de Shakespeare, havia d'inaugurar enguany el Festival Shakespeare de Mataró. Hem volgut presentar aquest espectacle perquè Korsunovas és, en aquest moment, un dels "grans" de teatre europeu, però també per fer pública la nostra solidaritat amb un festival que tenia el seu paper en aquest nostre país i que s'han carregat d'una manera francament impresentable.
• Lev Dodin i el Maly Drama Teatr de Sant Petersburg. Ni Dodin ni el Maly Drama Teatr havien estat mai al festival i per a aquesta primera visita ens ha semblat idoni presentar-los amb el seu Oncle Vània de Txèkhov. Dodin és director del Maly Drama Teatr des del 1983 i va obtenir el Premi Europa de Teatre el 2009.
• Ricardo Bartís és el "pare" d'un interessantíssim grup de dramaturgs argentins que hem anat veient al festival (Veronese, Tolcachir, Daulte, Spregelburg, Pensotti...) i és, probablement, el culpable principal que el teatre argentí sigui en aquest moment un dels més excitants del món. Fa un parell d'anys vam veure al festival La pesca i aquest any presenta a Girona la segona part d'aquesta trilogia sobre els esports que s'acabarà l'any que ve amb un espectacle sobre el futbol.
• Edward Hall i els Propeller. Aquesta companyia anglesa formada només per homes i especialitzada en el teatre de Shakespeare ha estat ja tres vegades al festival i ara hi torna amb Enric V, una obra que haurà estrenat molt poc abans a Londres.
• Jan Fabre és un célebre artista plàstic, coreògraf i director flamenc. Ja ha estat diverses vegades al festival i presenta, ara, Preparatio Mortis un solo de dansa-teatre al voltant de la mort. Com diu Fabre: "És precisament a través de la mort que aprenem a mirar la vida de forma diferent".
• Christoph Marthaler és un director i creador únic en el panorama teatral internacional que té tants admiradors (i nosaltres en som! per això ha vingut tantes vegades al festival) com detractors. Té, però, una veu pròpia que ningú no li pot discutir. Els viatges de Lina Bögli és un espectacle de mitjà format estrenat el 1996 i remuntat ara.
• Peeping Tom és la companyia de dansa-teatre flamenca que en els seus espectacles converteix el públic en voyeurs del món a la vegada realista i oníric que ells creen. A louer arriba al festival molt poc després d'haver-se estrenat i és un espectacle coproduït per EL CANAL Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i l ‘Archipel de Perpinyà en el marc del projecte Escena Catalana Transfroterera.
• Daniel Veronese, un altre assidu del festival, ens porta ara la tercera versió d'un text de Txèkhov (en altres edicions hem pogut veure la seva versió de Les tres germanes: Un hombre que se ahoga i de L'oncle Vània: Espia a una mujer que se mata). Enguany Los hijos se han dormido, la seva versió de La Gavina.
• Angélica Liddell és ara, segurament, la creadora escènica espanyola més reconeguda fora de l'estat. L'any passat ja en vam poder veure El año de Ricardo. Enguany en presentem l'estrena a l'estat espanyol de San Jerónimo, un espectacle-performance estrenat i produït pel Wiener Festwochen i que des de la seva estrena fa uns mesos a Viena no s'ha vist enlloc més.
• Romina Paula. Aquests darrers anys Temporada Alta ha estat la porta d'entrada i la presentació a Europa de força directors i espectacles del nou teatre argentí (Tolcachir, Pensotti, Veronese, Spregelburg, Bartís...), enguany presentem El tiempo todo entero una versió molt lliure de Figuretes de vidre de T. Williams posada en escena per aquesta directora encara desconeguda al nostre país i també a Europa.
• Les 7 doigts de la main. Tots sabem que el Quebec és un dels bressols més importants de circ contemporani internacional (Cirque Eloize, Cirque du Soleil...), per primera vegada al festival presentem Les 7 doigts de la main amb Psy un espectacle visual que marida les acrobàcies del cos amb les de la ment.
• Patrice Thibaut. De Thibaut, un home format a Deschamps & Deschamps, ja en vam veure l'any passat Cocorico. Ara amb Jungles aquest rei del teatre gestual i d'humor ens dóna la seva visió de l'animalitat de la condició humana.
• Aurélia Thierrée i Victoria Thierrée-Chaplin. Després de voltar pel món durant quatre anys amb L'Oratorio d'Aurélia, Aurélia Thierrée ens presenta ara el seu nou espectacle, Murmures des murs, coproduït per EL CANAL Centre d' Arts Escèniques de Salt /Girona i el Théâtre de l'Archipel de Perpinyà en el marc del projecte europeu Escena Catalana Transfronterera.
• Lagartijas tiradas al sol és un col·lectiu mexicà dirigit per Luisa Pardo i Gabino Rodríguez que aquest últim any ha estat considerat com una de les grans revelacions del teatre internacional. Ara presentem, conjuntament amb el Festival d'Automne de París i amb el Teatro Central de Sevilla, El rumor del incendio que és la segona entrega del seu projecte Rebeldías en què a partir d'un fet històric el grup somnia un món millor...

MÚSICA

Aquest any, pel què fa a l'apartat de música, podrem gaudir de grans artistes de fora de Catalunya com Estrella Morente, Niña Pastori o els grans músics cubans Orquestra Buena Vista Social Club amb Omara Portuondo. També hi podrem descobrir grans veus del Jazz actual com la meravellosa Lizz Wright. Arribarà de Costa d'Ivori el cantant Tiken Jah Fakoly, que ens presentarà el seu nou disc "African Revolution".

També hi tenen un paper important i molt destacat els músics catalans i per tant hi podrem veure des del darrer concert de Sopa de cabra o Raimon, a grups com Antònia Font o la presentació del nou disc d'Anna Roig i L'ombre de ton chien i un concert en què per primera vegada Sílvia Pérez Cruz cantarà els seus temes inèdits.

Però a més a més una bona part de la programació musical està pensada especialment per al públic jove. Ens sembla que hem aconseguit aplegar alguna de les propostes més interessants del panorama tant nacional com internacional, amb grups que actualment compten amb un gran reconeixement del públic i de la crítica: Vetusta Morla presentant el seu disc Mapas i els grans referents de la música de club els incombustibles 2manydjs a la sala La Mirona.

La cantant Russian Red, el folk de Herman Düne, o The Dø presentant el seu nou disc, en primícia a l'estat espanyol, també formen part del cartell del festival.

Les nits dels dijous a la sala Platea-Tourmix tindrem concerts variats amb una programació eclèctica amb artistes com la polifacètica Maika Makovsky, Surfing Sirles i Esperit!, Gertrudis i Facto o els Very Pomelo amb La Iaia. Una programació variada per a tots els públics.

2. Temporada Alta com a motor de creació escènica catalana

Temporada Alta, en estreta col·laboració amb El Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt /Girona produeix, coprodueix i col·labora en la producció de 40 espectacles. I els coprodueix tant amb teatres públics, (TNC, Teatre Lliure, Mercat de les Flors), com amb companyies i productors privats (Cia Marta Carrasco, Cia Flyhard, Cia Sergi López, Studio Teatro-Sandra Toral, Cia Indigest, Gonzalo Cunill, El musical més petit, loscorderos.sc, Playground, El Pont Flotant, Escarlata Circus, Cia Marta Angelat, Projecte Galilei...) i sales com La Planeta, Sala Beckett o Sala Muntaner. La pràctica totalitat d'aquests espectacles tenen prevista temporada a Barcelona i una gira posterior.

Això permetrà que s'estrenin al festival obres dirigides per molts dels millors directors d'escena catalans: Carles Santos, Mario Gas, Àlex Rigola, Joan Ollé i Xavier Albertí, Carles Alfaro, loscorderos.sc, Jordi Casanovas, Marta Angelat, Ramon Simó... i garantirà alhora que aquests espectacles tinguin una vida posterior.

3. L'autoria catalana

A Catalunya tenim una quantitat d'autors i dramaturgs que de cap manera no es correspon amb la mida (petita) del nostre país, i això ha fet que, en haver-hi una massa crítica considerable, surtin força obres d'una qualitat notable que són perfectament comparables a les que surten de les literatures majoritàries (Cunillé, Miró, Santos, Galceran, Belbel, Benet i Jornet ...). Això passa tant en el camp de la creació contemporània com molt especialment (i en bona part per culpa de la Sala Beckett!) en el camp de l'autoria textual. Per això Temporada Alta vol donar una paper troncal a l'autoria catalana en la programació del festival. Aquest any dels 94 espectacles que presentem al festival 52 són d'autor/a català/na i si es mira la programació amb detall es veu que hi ha des d'autors consolidats i representats a mig món fins a autors nous que comencen la seva trajectòria, i des autors de text fins a dramaturgs que es mouen en els camps de la creació contemporània, del circ o de la música.

Per ressaltar la importància que volem donar a la creació del país aquest any hem volgut fer-ho d'una manera que fos a la vegada lúdica i també una exhibició del que tenim en el camp de l'autoria textual: El Primer torneig de dramatúrgia catalana, una "competició" amb fase prèvia, semifinals i final en la qual joves dramaturgs (Pere Riera, Llàtzer García, Cristina Clemente i Guillem Clua) desafien a autors consolidats i traduïts arreu (J. M. Benet i Jornet, Jordi Galceran, Sergi Belbel i Pau Miró) en un "combat" en el qual qui anirà decidint el guanyador de cada eliminatòria serà el públic assistent a les lectures.

4. Els joves artistes i la nova creació

Aquest any hem volgut continuar presentant tres grans "nivells" de la creació escènica en una mateixa programació: al costat dels grans creadors internacionals hi tenim la majoria dels artistes més consolidats de casa nostra, però alhora volem que aquests comparteixin programació amb alguns dels joves creadors que creiem que tenen més futur i amb els creadors escènics del nostre país dedicats a la creació contemporània. Enguany, d'entre altres joves creadors, podrem veure a Temporada Alta obres de Jordi Casanovas, loscorderos.sc, Xavier Bobés, Jordi Oriol, Àlex Serrano i Ferran Dordal, Ferran Joanmiquel, Jordi Prat i Coll...

De la mateixa maneraque, per exemple, fa anys vèiem a Temporada Alta els espectacles d'uns directors i autors desconeguts que es deien Àlex Rigola, Xavier Albertí o Pau Miró, i que ara formen part dels corpus central de l'escena catalana, volem continuar apostant per joves creadors en els quals creiem de debò, per acompanyar-los, modestament, en el seu creixement.

5. El Canal Centre d'Arts Escèniques de Salt-Girona

EL CANAL–Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i Temporada Alta són dues potes d'un mateix projecte i per això treballen conjuntament amb l'objectiu de ser un aglutinador potent de l'escena catalana i de convertir Girona/Salt en capital escènica europea, tant com a espai d'exhibició, especialment durant el festival, com a espai de creació durant tot l'any.

EL CANAL–Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i Temporada Alta, per aconseguir aquesta internacionalització de l'escena catalana, texeixen una xarxa de complicitats internacionals coproduint grans companyies estrangeres (Peeping Tom, Aurélia Thierrée), ajudant especialment projectes que ajuntin artistes catalans amb altres de fora (Pensotti amb Casanovas, Fonalleras, Joanmiquel i Moliner o Blai Mateu amb Camille Decourtye) i produint alguns dels artistes catalans amb més projecció internacional (Santos, Rigola, Electrotoylets, Miró...)

EL CANAL–Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona i Temporada Alta (tal com ja hem dit) dóna una importància bàsica a l'autoria catalana, d'una banda aprofundint en les arrels de la nostra cultura i recuperant-ne textos no teatrals (Canigó de Verdaguer, Estimat Comadira dirigit per Joan Ollé i Xavier Albertí), i de l'altra produint nous espectacles d'autors catalans (Carles Santos, Pau Miró, Àlex Rigola...).

Aquest és l'últim any del projecte Escena Catalana Transfroterera, un projecte fet conjuntament amb el Théâtre de l'Archipel de Perpinyà, que ha comptat amb una important ajuda de la UE, i aquesta ajuda ens ha permès de posar en marxa les línies de treball esmentades. Per això ara podem dir que en aquesta edició de Temporada Alta podrem veure-hi 12 espectacles produïts per El Canal- Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona, espectacles que creiem que ajuden a donar una visibilitat clara a aquest projecte que té una base molt local i una ambició internacional de primer nivell.

6. La internacionalització de l'escena catalana

Des de fa uns anys, programadors estrangers tenen l'hàbit de venir a Temporada Alta, però ara volem fer un pas més i per aconseguir que els programadors internacionals coneguin el que es fa a Catalunya en aquesta edició, a banda de les coproduccions que hem comentat a l'apartat anterior, hem programat una setmana del festival pensada bàsicament per a programadors internacionals, amb tres "ganxos" com són Peeping Tom (amb l'espectacle coproduït per El Canal-Centre d'Arts Escèniques de Salt/Girona), Daniel Veronese i Angélica Liddell en una setmana que inclourà les estrenes del nou espectacle de Carles Santos, de loscorderos.sc, de El Pont Flotant, de Xavier Bobés i també l'estrena de A vegades em sembla que et veig dirigit per Mariano Pensotti amb autors catalans.

Aquesta setmana està pensada per a programadors internacionals, però a més durant aquests dies es trobaran a Girona una vintena de programadors francesos i una vintena de catalans amb tres artistes catalans (Àlex Rigola, Mal Pelo i un altre per decidir) i tres de francesos i els explicaran el seu proper projecte per buscar possibles coproductors.

7. El públic

La nostra feina, la feina del festival, és la de posar en contacte l'obra dels artistes amb el públic i aconseguir que any rere any aquest públic vagi "creixent". Sempre hem tingut a Temporada Alta l'obsessió de fer una programació àmplia i variada en la qual qualsevol ciutadà (tant si és un nen de 2 mesos, com un jove de 25 interessat solament en el tecno, com un immigrant acabat d'arribar, com un refinat cosmopolita afeccionat a la creació contemporània, com una tieta ...) hi trobi 4 o 5 espectacles que li puguin agradar. Nosaltres fem la programació amb l'objectiu de tenir un públic molt ampli i per aconseguir-ho sense baixar la qualitat de la programació hem optat per diversificar-la moltíssim, anant a buscar el que hem considerat millor per a cada tipus de públic. En un moment de grans dificultats econòmiques com l'actual és molt important que cada euro gastat tingui la màxima utilitat, per això cada vegada és més important que el nombre d'espectadors que hi assisteixin sigui ampli per justificar els esforços i el cost que suposen. Només a tall d'exemple i perquè es vegi com hem intentat diversificar les propostes, per a públic familiar tenim:

• Concertos para bebès (per a nens de 0 a 5 anys)
• La veritable història de Pinotxo (a partir de 2 anys)
• Geronimo Stilton (a partir de 3 anys)
• S'ha acabat el bròquil (a partir de 4 anys)
• Viatge a la lluna (a partir de 4 anys)
• Petruixka (a partir de 5 anys)
• Maiurta (a partir de 5 anys)
• Mowgli, l'infant de la jungla (a partir de 6 anys)
• La bella dorment del bosc (a partir de 7 anys)

Tots aquests espectacles són perquè els vegin junts pares i fills, però a més a més, i sobretot per als que ja tenen més de 7 anys, hi ha també una programació tant catalana com fins i tot internacional per veure tota la família: PSY, Operetta, Murmures des murs i Jungles.