Aquest lloc web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per a poder oferir-vos un bon servei. En navegar pel nostre web n’accepteu l’ús. Més informació x
2016

2016

Pep Duran

Pep Duran celebra els 25 anys de Temporada Alta omplint el cel amb senyals carregats de poesia

A banda de reunir alguns dels artistes catalans contemporanis més destacats, els cartells de les diferents edicions del festival Temporada Alta donen una altra dada curiosa: molts dels artistes que han fet algun dels cartells estan relacionats, d'una manera o altra, amb el món del teatre. Narcís Comadira, a més de pintor i poeta, també és dramaturg. Frederic Amat ha desenvolupat una carrera prolífica com a escenògraf. A l'obra de Carles Santos, sovint la música, el teatre i les arts plàstiques són indestriables. I Jaume Plensa va col·laborar amb La Fura dels Baus en algunes de les primeres òperes de la companyia. A més, hi ha altres artistes que no han entrat directament en el món teatral, però sí que es pot dir que la seva obra també beu de les arrels rituals i festives que hi ha a l'origen del teatre. És el cas d'Antoni Miralda, conegut per les seves performances multitudinàries i també el d'Eulàlia Valldosera: les instal·lacions d'aquesta artista evoquen rituals íntims i a vegades tenen elements tant fràgils com el caràcter efímer d'una obra teatral. 

El festival Temporada Alta fa 25 anys. De manera conscient o inconscient, Salvador Sunyer li ha encarregat el cartell d'aquesta edició a un artista, Pep Duran (Vilanova i la Geltrú, 1955), que és, juntament amb Frederic Amat, el que té una relació més consolidada amb el món teatral de la nòmina d'artistes amb els quals ha col·laborat. A més d'artista, Pep Duran és escenògraf. És professor a l'Institut del Teatre i té entre mans l'escenografia del muntatge d'El coratge de matar, de Lars Noren, que la directora Magda Puyo estrenarà al TNC a l'octubre. El cartell de Duran està en la línia de l'impacte que van provocar els cartells d'Àngel Jové i Antoni Miralda. El meló badat del cartell de Miralda va provocar molts comentaris explícits. El de Pep Duran, una forma ovalada vermella, plena de forats, o de protuberàncies que tenen un forat a l'extrem, també podria fer-ho. Però no és això. Mirat amb més deteniment, es pot observar que el cartell de Pep Duran és, de fet, la fotografia d'una peça amb relleu. Les protuberàncies són bobines de fil. Amb elles, l'artista ha volgut evocar, com explica ell mateix, "el fil d'Ariadna, el fil dels 25 anys del Festival". Les bobines també poden ser "25 ulls", com si el cartell fos un retrat d'Argos, el gegant mitològic que té el cap envoltat d'ulls i que mai no dorm. "Són una senyal al cel", conclou l'artista, pensant en com es veurà la seva obra a les banderoles. D'altra banda, les bobines poden evocar el passat tèxtil de la Coma-Cros, on hi ha instal·lada la seu d'El Canal, malgrat que les administracions sembla que no estan disposades a posar el fil a l'agulla i posar el centre en funcionament a tota vela. 

Per a Pep Duran, el cartell no és un mitjà estrany. N'ha fet des dels anys 70 i fins i tot n'ha fet per a les seves pròpies exposicions. Les bobines que ha fet servir pel cartell d'aquesta edició del festival Temporada Alta remeten als materials humils que caracteritzen el seu treball. Els fa servir perquè el vinculen amb l'art povera i, sobretot, com diu ell mateix, "amb Antoni Tàpies, Joan Miró i Joan Brossa". En els darrers anys el Macba ha exposat dues peces que reivindiquen de la inventiva de Duran amb els materials: un Retaule laic monumental de ceràmica que es va poder veure a La Capella el 2011 i, l'any passat dins l'exposició Espècies d'espais, una instal·lació consistent en el reciclatge d'una sèrie d'obres anteriors.

Antoni Ribas

Pep Duran
Pep Duran (Cronologia extreta de la revista online masdearte.com i del web del Macba) 

Vilanova i la Geltrú (Barcelona), 1955. Escultor, pintor i escenògraf català.

Realitza la seva formació artística a l'Escola de Formació Artística de Vilanova i la Geltrú i posteriorment a l'institut del Teatre de Barcelona on actualment treballa com a professor. Resideix a la ciutat de Barcelona des de 1970. A la dècada dels setanta la seva activitat principal serà el muntatge i el disseny d'escenografies i vestuaris, treballant al Teatre Lliure, amb la companyia teatral El Tricicle, entre altres. Pel que fa al seu treball plàstic, la pintura i la escultura, es troba dominada per la integració i l'acumulació d'objectes que produeixen efectes sorprenents i creen una atmosfera surrealista. A la dècada dels vuitanta participa del moviment artístic associat al correu postal sorgit a Nord Amèrica, com així ho demostra la seva participació en exposicions internacionals sota aquest epígraf al Japó, Roma, Amsterdam i Colònia. Les seves creacions més recents s'allunyen d'aquest bigarrat món i tendeixen a l'ordre i a la geometrització, començant a tenir relació amb el constructivisme i més concretament amb l'obra de Tatlin. Ha realitzat importants mostres individuals i ha participat en nombroses mostres col·lectives, entre les que cal citar: Muestra de Arte Joven al Círculo de Bellas Artes de Madrid (1985), Confrontaciones al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid (1988) i Constants de l'art català al Centre d'Arts Santa Mònica de Barcelona (1992).
 

Les últimes creacions de l'artista són l'exposició anomenada Una cadena d'esdeveniments presentada al 2011 i la més recent es troba dins l'exposició col·lectiva Espècies d'espais, que s'ha pogut veure fins l'abril d'aquest 2016. Totes dues exposicions s'han presentat al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba).

Descàrrega: ta16_poster_25anys_11.jpg
Un festival de Bitò amb la col·laboració de:
Patrons principals:
Mitjans patrocinadors:
Mitjà Oficial:
Amb el patrocini de: