Aquest lloc web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per a poder oferir-vos un bon servei. En navegar pel nostre web n’accepteu l’ús. Més informació x
2014

2014

Eulàlia Valldosera

“És una imatge que forma part d'un treball més ampli”, explica Eulàlia Valldosera sobre l'ampolla que protagonitza el cartell de la pròxima edició del festival Temporada Alta. “Porto molts anys treballant amb envasos de sabó –afegeix l'artista– perquè són objectes molt impersonals, perquè no se'n pot fer un fetitxe. No els donem valor, però l'origen ancestral dels contenidors ha fonamentat la comunitat per la capacitat que tenen d'emmagatzemar”.  A partir d'aquesta ampolla de plàstic es poden plantejar nombroses preguntes: forma part de l'atrezzo d'un espectacle, i, per tant, és un reflex de l'actor que l'ha feta servir?. El fet que l'envàs potser pertanyi a un detergent, pot ser una metàfora de la catarsi que es produeix a través de l'art?. Hi ha un fet, però, que crida l'atenció i que fa que la lectura de la peça no sigui tant immediata: l'ampolla està plena. “Hi ha una lectura de fons de que estem al davant d'un objecte que està malmès, un objecte de rebuig –explica l'artista–. D'alguna manera parla de la relació entre el continent i el contingut i de la relació entre l'aspecte físic i l'aspecte anímic”. A la fi, doncs, la imatge del cartell, aquest personatge que no perd la dignitat malgrat els cops que ha rebut, representa una “metàfora de l'artista, de l'actor, del creador en la mesura que és un contenidor que canalitza la inspiració. A través de l'artista flueix la inspiració, vingui d'on vingui”. La inspiració, conclou l'artista, pot provenir de la imaginari col·lectiu, i la boca de l'ampolla fa referència als gestos i els interrogants que formula i també a la comunicació amb la comunitat. Una altra idea que plana damunt l'obra és la del reciclatge. “Em nego a produir artificialment  un objectes, em nego a entendre la meva feina com una productora, com una fàbrica capitalista, d'un objecte darrere l'altre, que porta una marca, un logo, una signatura i que, per tant, té una valor”, insisteix l'artista.

Eulàlia Valldosera va començar a treballar amb envasos de plàstic als primers anys 2000. Sovint els ha col·locat en instal·lacions fetes amb elements fràgils – un focus, un projector de diapositives– que recorden una obra de teatre muntada amb pocs diners, perquè el més important és que el text arribi al públic sense entrebancs i agafi volada. “La posta en escena de l'art contemporani té una sèrie de convencionalismes”, diu l'artista. “El museu ha de tenir les parets blanques, hi ha un marc, i amb els meus treballs qüestiono aquest marc, la frontera entre el que és art i el que és vida –afegeix–. Utilitzo les parets blanques com un contenidor, com un receptacle, com una pantalla on projecto llums i ombres, imatges en moviment... Aquesta asèpsia dels museus, jo la comparo amb els hospitals”.

Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) està considerada com a un de les artistes més rellevants de la seva generació.  El 2002 va ser guardonada amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques arran de l'exposició retrospectiva que va presentar a la Fundació Antoni Tàpies –Eulàlia Valldosera. Obres 1990-2000– i està representada en museus com El Museu Reina Sofia, el Macba i la col·leció d'art contemporani de la Fundació La Caixa. El 2009 el Museu Reina Sofia li va dedicar una altra retrospectiva, titulada 'Dependències'. Així mateix, Valldosera ha participat en esdeveniments artístics internacionals com la Biennal de Venècia, la Biennal de Sao Paulo, la Biennal d'Istanbul i l'Skulptur Projekte de Munster.

Formada a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a la Gerrit Rietveld Academie d'Àsmterdam, on va començar la seva carrera als primers anys 90, Eulàlia Valldosera va abandonar la pintura per començar explorar temes com la identitat de la dona i el cos a  través de la fotografia, les projeccions i el vídeo. Les seves instal·lacions qüestionen, a més, el caràcter objectual i mercantil de les obres d'art.

Antoni Ribas

Descàrrega: cartell_20142.pdf
Un festival de Bitò amb la col·laboració de:
Patrons principals:
Mitjans patrocinadors:
Mitjà Oficial:
Amb el patrocini de: