Aquest lloc web utilitza “cookies” pròpies i de tercers per a poder oferir-vos un bon servei. En navegar pel nostre web n’accepteu l’ús. Més informació x
2017

2017

Manel Esclusa

Un escenari: la caixa de Pandora, o un gabinet de meravelles

El director polonès Krystian Lupa acostuma a posar un fil vermell a la boca de l'escenari dels seus muntatges. En lloc d'un fil, a vegades hi posa un marc, també vermell. Tots dos gestos són una advertència a l'espectador: el que passa damunt l'escenari és més real i més punyent que la vida que hi ha a la platea, i si l'espectador gosa travessar aquestes marques, n'ha d'assumir les conseqüències. Quan surti del teatre, serà una altra persona. La imatge que el fotògraf Manel Esclusa ha creat per al cartell d'aquesta edició del Festival Temporada Alta també recull que un escenari és un lloc excepcional. Tan pot ser una caixa de Pandora, i desfermar un terrabastall en la consciència de l'espectador, com un gabinet de meravelles i divertir el públic.

“La imatge només són punts de llum i el rastre de la llum”, diu Manel Esclusa. “Vaig pensar que està vinculat al món del teatre -afegeix- que hi hagués dos elements importants dins l'escenografia, que són la il·luminació tal com havia estat inicialment, amb espelmes i arran de terra, i posteriorment la il·luminació d'alçada, amb llum elèctrica. Tots dos il·luminen un escenari on encara no hi ha cap protagonista de l'espectacle”.

És difícil explicar tantes coses amb tan pocs elements. El protagonista de la imatge és un raig de llum, però el focus que el projecta crea un espai on encara no se sap què hi passarà. I aquesta incògnita és alhora excitant i vertiginosa. “Es tracta del misteri que dóna la foscor, que existeix perquè hi ha uns llums que la manifesten, de la mateixa manera que la llum existeix perquè hi ha la foscor”, explica l'artista.

“La il·luminació determina un espai i és protagonista, perquè dóna un caràcter determinat a l'escena”, subratlla Esclusa, que també explica que els llums del cartell per a Temporada Alta poden evocar “l'inici, la mitja part o el final d'un espectacle”.

Malgrat que la imatge de Manel Esclusa per a Temporada Alta està feta dins un teatre, entronca d'una manera molt directa amb les seves fotografies nocturnes d'espais urbans. “La fotografia també és un equilibri continu entre llum i foscor”, conclou l'artista.

La imatge de Manel Esclusa també es pot veure com el contrapunt de la que Francesc Torres va crear per al Festival l'any 2012, on va convertir el moviment d'un acròbata gairebé en una estela de llum. El festival manté una col·laboració continuada amb el món de la fotografia. A Més de Manel Esclusa i Francesc Torres va encarregar obres a altres fotògrafs, com Toni Catany, Joan Fontcuberta i Josep Maria Oliveras.

Antoni Ribas

 

Manel Esclusa

Manel Esclusa (Vic 1952). És considerat com un dels fotògrafs catalans més destacats de les últimes dècades. Va arribar a la fotografia quan encara era nen a través del laboratori del seu pare, amb qui va treballar en el camp de la fotografia comercial entre els anys 1966 i 1972. El 1974 li concedeixen una Beca de Fotografia de la Dotació d'Art Castellbach i assisteix als Stages Internationaux de la Photographie d'Arles, a França, on té com a professors a fotògrafs de la talla d’Ansel Adams, Neal White, Arthur Trees, Ian Dieusaide, Denis Briat i Lucien Clergue. Poc després serà un dels fundadors del Grup Alabern juntament amb Rafael Navarro, Joan Fontcuberta i Pere Formiguera.
A finals dels anys 70, Esclusa inicia les seves investigacions en les condicions de la llum nocturna i en diversos aspectes sobre l'escassetat de lumínica, temàtica que conserva fins avui dia. Els resultats d'aquests processos d'experimentació tècnica han aconseguit materialitzar la llum, creant espais arquitectònics, a través d'ombres i efectes lumínics, que construeixen espais fantasmals, onírics i poètics.
És un artista reconegut mundialment, gràcies a nombroses exposicions com per exemple Aquariana, Gits, Ahucs, Naus, entre altres, la majoria d’elles amb ressò internacional. Actualment els seus treballs es poden trobar a la Bibliotèque National, el Museu Réattu (França) i al Museu Nacional d'Art de Catalunya; però també en molts altres museus i col·leccions privades. Manel Esclusa paral·lelament a la carrera d'artista ha exercit com a docent al llarg de la seva vida, tant en tallers com en escoles.

Descàrrega: af_ta17_cartell_dina31.jpg
Un festival de Bitò amb la col·laboració de:
Patrons principals:
Mitjans patrocinadors:
Mitjà Oficial:
Amb el patrocini de: